MARATÓ DE BARCELONA 2009
1 de març de 2009: Dia D
05:45- Sona el despertador del telèfon i no ens costa aixecar-nos, no com els dies laborables que sona i faig una mica el gos. Sens dubte comença un dia especial.
06:00- Esmorzem més o menys com aconsella la pàgina web de la marató de Barcelona. Dos llesques de pa torrat amb una mica de gall d’indi. Però no estem disposats a passar del talladet.
06:15- Entre somriures nerviosos i bromes estúpides realitzem els últims preparatius per a la marató.
06:16- Vaig a l’excusat.
06:18- Finalment escullo la samarreta que em posaré, no serà de cotó i prego al déu maratonià que no em faci ferida als mugrons.
06:19- Amb aquest objectiu m’aplico una bona dosis de vaselina als mugrons.
06:20- Torno a anar al lavabo.
06:21- Un cop vestit procedeixo a subjectar el dorsal a la samarreta amb els quatre imperdibles que ens regala l’organització (inscriure’ns només ens ha costat 55€).
06:22- No és tan fàcil que quedi centrat a la primera, torno a provar.
06:23- M’estic posant nerviós l’Eva m’ajuda. Ara sí.
06:24- Em poso la turmellera del xip que em van regalar a la triatló de Barcelona de l’any passat.
06:25- Torno a anar al lavabo. Sens dubte em sento afortunat si em buido ara no hauré de fer-ho en un altre lloc.
06:27- Preparem conjuntament la motxilla que portarem. La roba de recanvi, la vaselina, el radiosalil, els paperets del guarda-roba.
06:30- Sembla mentida tinc que tornar a visitar al senyor Roca.
06:35- Sortim de casa i confirmem que el temps i la temperatura coincideix amb les previsions del Mauri. Núvol, amb poca probabilitat de pluja i temperatures d’uns 8º a 10º.
07:30- Arribem a la font màgica de Montjuïc i ens fem la foto amb el grup de Running Vallès.
07:45- Anem a les escales de darrera la font màgica de Montjuïc i ens fem la foto amb el grup de Corredors.cat.
07:50- Ens trobem al costa de la font màgica de Montjuïc amb el meu pare, seguidor numero 1 de la nostra carrera atlètica i principal fotògraf de Eva i meu.
07:52- Decidim que ja estem prou retratats.
07:53- A veure si trobo un arbre per fer un riuet... el trobo.
07:54- Ens dirigim al guarda-roba, ens traíem la roba d’abric.
07:55- M’aplico més vaselina als mugrons. Que produeixen dues taques simètriques a la samarreta. Penso en que ho passo molt malament quan pel fregament de la samarreta i la suor en sagnen.
07:56- M’aplico radiosalil als genolls. Penso que espero que el mal a la corba del genoll estigui totalment superat.
07:57- Torno a cordar-me les sabatilles i deixem la motxilla.
08:00- A la sortida del pavelló de la fira es forma un embut entre els que volen passar i els que volen sortir.
08:01- Continuem a l’embús.
08:02- Continuem a l’embús.
08:03- Continuem a l’embús.
08:10- Continuem a l’embús però més nerviosos.
08:15- Per fi fora de l’embús anem a buscar el nostre calaix de sortida però pel camí ens para un tibetà que ens posa al cap una cinta de SAVE THE TIBET. Decidim que 42 són molts quilòmetres per anar pendents de la cinta i ens la traiem.
08:20- Un cop al calaix de 3h30-4h notem la calor que produeix tan cos, també alguna bufa, que tot s’ha de dir. Es contagien els nervis i l’emoció d’uns a uns altres només per proximitat.
08:30- El speaker ens fa cridar com a resposta a Qui vol acabar la marató d’aquest any?, seguidament anuncia la sortida de la cursa de cadires i per últim el tinent d’alcalde dona el tret de sortida. (On estarà l’alcalde, que últimament no apareix per les curses?).
09:30- Ja portem una hora corrents sota una pluja fina que no molesta ans el contrari. A diferència d’altres curses el ritme és molt suportable i ens permet a l’Eva i a mi anar fent el turista, recordant la llegida fisonomia de la marató d’en Pucurull, comentant la climatologia, buscant al fotògraf oficial, es a dir el meu pare, i a la cunyada... i ambdós pensem que es molt agraït córrer així, l’optimisme brolla a raig portem 12 km.
10:14- Passem la molt coneguda distància de la ½ marató i les sensacions continuen sent molt bones, els km ens estan sortint a 4’52’’ de mitja, veiem el bon rotllo del Corredors.cat ells no ens animen a nosaltres perquè encara no ens coneixen, tot arribarà.
11:00- Una vegada odio la Diagonal, és un carrer que està a totes les curses i sempre que hi passo, pateixo. Trobo que és un carrer monòton.
11:15.- ...i si no t’agrada la sopa pren dos cullerades perquè en aquesta ocasió a més de pujar la Diagonal fins a Glòries la baixem un altre cop fins a fòrum. Estem pel quilòmetre 30.
11:25- En el quilòmetre 34 el fet més lamentable de tota la cursa. Al terra es troba un noi inconscient els corredors que devien estar més propers de seguida el socorren, el posen en la posició lateral de seguretat i li treuen la llengua, mentre els que passem deixem espai pensant que potser així recuperarà l’aler, en el primer avituallament cridem a la Creu Roja, li preguem que es mobilitzin ràpidament perquè el noi tenia molt mala pinta. La pena ens emmudeix a tots.
11:35- Ja no parlem tant i jo començo a pensar en la marató de 2006. Cada quilòmetre assolit un cop passat el 32 per a mi és una victòria, en el 2006 arribada aquesta distància havia de parar a estirar molt sovint. No oblidaré mai el passadís de gent que es formà un cop passat l’arc del triomf, se’m posà la pell de gallina, la gent ens aplaudia i animava com no ho havia vist enlloc, és ara i se’m torna a eriçar la pell. Les frases fetes: torrent d’emocions, commoure profundament, arribar a l’ànima trobo que estan massa trillades com per que em serveixen per explicar el que anava sentint a cada quilòmetre.
11:45- Arribat el quilòmetre 39 vaig sentir que les forces m’abandonaven però no estava disposat a parar, vam alentir el ritme, en sabia greu per l’Eva i a l’hora començava a sentir-me marejat, el cap enterbolit. Un quilòmetre fins i tot se’ns va anar per sobre dels 6’.
12:02- Un tros més de paral·lel i ja hi seríem, després de l’últim avituallament m’havia recuperat bastant, al apropar-nos a plaça espanya vaig tornar a sentir els crits d’ànim potser eren aquests els que movien les meves cames, em sentia cansadíssim, Eva m’animava com jo l’animo en d’altres curses.
12:04- La recta final, l’estimada línia de meta, els crits vigoritzants la mà d’Eva buscant la meva per passar per sota de l’arc d’arribada, escolto el pitet del lector de xips, vull cridar amb forces i em surt veu minsa, els llavis de l’Eva em busquen i començo a notar com el cap es torna a ennuvolar. No vull estirar-me, vull continuar caminar i sobretot vull tenir forces per sentir-me feliç.
12:08- Bec i recupero forces, m’abraço a l’Eva i veig amb alegria als amics i als pares que han vingut a rebre’ns, l’emoció és continguda per falta de forces, ens posen la medalla i noto que em pesa una exageració, i poc a poc prenc consciència d’haver-ho aconseguit, mentre ens dirigim amb bastant de fred cap al guarda-roba l’Eva plora pensant que li dedica la seva primera marató a la seva mare que no hi és.
00:30- L’Albert i la Mari Carmen marxen de casa, hem dinat a Can Armengol amb Lagavuli inclòs, després hem vingut a casa on hem continuat la festa, cava, havana 7, el que ha calgut, no em fet gaire cas de les recomanacions de no veure alcohol de la pàgina web de la marató, aquesta llicència ens la hem pres. CANSATS AL LLIT NOTAVA EL PES DEL PROPI COS I LA SATISFACCIÓ DE L’ÈXIT I LA FEINA BEN FETA.
